dilluns, 30 d’abril del 2012

Al cinema!

Un divendres qualsevol els dos aventurers d'aquest blog, ens vam endinsar al cinema de Girona. Diposats a trobar una pel·lícula interessant, que ens despertés emocions i amb la qual, després d'una bona estona, poder anar a dormir tranquils. 
En arribar, sense pensar-ho dues vegades, vam decidir anar a sopar. En Laur venia d'entrenament de Judo i estava cansat, havia de recuperar energies. Cal dir que, per atipar-nos, vam decidir anar a sopar al restaurant xinès, on de ben segur, amb els plats que posen, quedaríem plens i satisfets. 

En acabar i recollir per anar a triar la pel·lícula de la nit.. ens vam endur una sorpresa... No hi havia cap pel·lícula traduida al català!!! Fantàstic, meravellós, ... 
Diposats a marxar, enfadats, vam recuperar un bri d'esperança veient que s'estrenava una pel·lícula aquella mateixa nit i que a en Laur el motiven molt les pelis d'acció. Així que, diposats a utilitzar els últims recursos vam entrar a la sala. La pel·lícula es titulava "Los juegos del hambre", encara que haguéssim preferit "Els jocs de la fam", molt més atractiu aquest últim.

De totes maneres, hem de reconèixer que la peli va estar prou bé. Durant dues hores i poc, vam patir, ens vam emocionar i en alguns moments fins i tot espantar. "Els jocs de la fam" una triologia de l'escriptora Suzanne Collins, ens endinsen en un món moden, amb personatges reals que et fa pensar en futures perspectives del món on vivim. 

Un dia al parc de la Draga

Com que feia temps que tots els membres del projecte Rossinyol de Banyoles no ens trobàvem tots plegats, vam decidir aprofitar un diumenge de sol i anar pels voltants de l'Estany.

Ens vam trobar de bon matí al parc de la Draga, motxilla a l'esquena, preparats per fer la volta a l'estany. De ben segur que mentors i mentorats ja l'han recorreguda moltes vegades, però fer-ho tots i totes junts, tenia més gràcia. Així que ens disposàvem a fer la volta al magnífic estany que tenim.
És ben bé, que tot allò que veiem diàriament no té la mateixa bellesa que quan som molts i benvinguts.

Després de gairebé dues horetes, passejant i admirant racons amagats, ens vam tornar a plantar al parc de la Draga, amb la panxa buida. Així que, com ja s'havia planificat, cadascú va portar el seu dinar i dinar per compartir amb els altres companys i companyes. Hem de dir, que en Laur no va portar res per compartir (queda a deure) i que en Jordi - s'ha de reconèixer- va fer una truita de patata i ceba exquisida.
Compartir bon menjar amb bona companyia és encara millor!

Punt d'informació de l'Estany

Estanyols

Passeig de l'escola Casa Nostra

Cap a l'esglèsia de Porqueres